divendres, 13 de juliol del 2007

Iguaçu - Parc de l´Argentina

Aquest matí, divendres (a sexta feira), a les 8:30h ens recull el guia amb la furgoneta per anar a veure les catarates d´Iguaçu a la banda argentina. Viatjàvem dues angleses, dos coreans (aquests quatre només volien travessar la frontera), dos australians (pare i fill, aquest darrer d´11 anys), la Priscilla (una noia brasilera), el català (jo mateix), i en Ronnie (el guia).


Arribem a la frontera. Hi ha caravana. En Ronnie, tan tranquil, es posa al voral esquerre, i va tirant, a sac, saltant-se la cua pel morro: els polis el coneixen i ens deixen passar dels primers. M´explica que de vegades van a jugar a futbol i els porta amb la furgo -favor per favor, oi?- Hem d´esperar una estona a la frontera perquè un dels nois coreans havia llençat a les escombraries un paper d´entrada a Brasil! Multa. Fotem conya del tema. Ens acomiadem dels quatre que es quedaven i travessem la frontera. Arribem a un lloc per veure la unió dels dos rius que fan frontera dels tres països (Paraguai, Brasil i Argentina).


Després, cap al parc de les catarates on, òbviament, també ens saltem part de la cua de cotxes. :)
En Ronnie ens dóna les entrades, les instruccions per visitar el parc i, com que aquella nit havia dormit poc, diu que se´n va al cotxe a dormir, i que ens espera a la porta a les 18:00h.


Aquesta flor, molt estesa en aquesta zona, s´anomena "Maria sense vergonya" (Maria, Maria... :) perquè creix a tot arreu sense demanar permís...

El paradís de l´aigua.


Enmig del parc, hi ha una illa a la qual només s´hi arriba amb una barca (plan turista)


Val la pena, d´entrar a l´illa. Quines vistes!


Aquesta visió, resumida amb dues paraules: im pressionant!

Hi ha un trenet que et porta per dins el parc.


La vista des de les plataformes superiors.


I per acabar, el plat fort: la "Garganta del Diablo"... li deu fotre un mal la gola, al diable aquest!


El dia estava núvol, sí. El que es veu gris, són núvols. El que se sobreposa, més clar, que sembla un núvol blanc, NO és núvol: és el cúmul de gotes que es forma per la caigua de l´aigua per les catarates... tot i que tècnicament podríem dir-li núvol, oi?


Acabem la visita a les 17:30h. Vaig a la furgoneta a avisar a en Ronnie. Efectivament, me´l trobo somiant amb els angelets. Cap a casa!
Seeeeguirem informant!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres si que t'ho has muntat bé. Jo que aniré de camping a Calella jajaja pràcticament el mateix. Ja aniré mirant a veure com et va!!

Passa-ho bé. i fes moltes fotos.

Acompáñame a visitar Barcelona ha dit...

Ostres tens raó, és impressionant. Si pogués, també i aniria jejeje