Bé, comencem aquest bloc, oi?
El Petru, que és un pesat, i ha insistit que posi fotos i coses que em van passant... allò que es diu un diari...
Ara mateix, a São José do Rio Preto. M´estic espavilant força bé, tot solet per aquí. És gent molt amable. Vaig estar dues nits a l´alberg de joventut de São Paulo (sí, sí, amb 38 anys m´hi han deixat entrar). Per la tarda, coincideixo amb una noia en un semàfor, i ja em convida a anar a veure un concert amb uns amics. El grup, Black Rio. Després, a dormir, i preparar la bossa perquè a les 9:00h del matí surt l´Omnibus que va a São José do Rio Preto
Tin un amic inseparable, en Relec (l´antimosquits :). Tampoc no n´he vist massa,
però ja se sap: costa de veure´ls, però no pas els seus efectes. Aquí, el dengue, per exemple.
Disculpeu si falten o sobren lletres, i accents: la diferència de teclat (brasiler), sumat al lluent teclat sobre el que poso els dits, que és negre-negre, però atenció: PINTAT AMB ESPRAI (suposo), i després amb les lletres en blanc posades a sobre de cada tecla! Xtreme Tuning!
La gent, encantadora. La primera tarda, vaig seure a un bar d´aquells de barri, solitari a la Av. Vera Cruz, i als 10 minuts ja estava xerrant i rient amb en Nelson, William i Manuel (les eles cal pronunciar-les "u", és a dir, Neuson, Güiuiam, Manueu). Crec que també vam beure... jajaja. Ei, les cerveses, a 1,50 reais (uns 60 cèntims), i a més, crec que deuen ser de 500ml, com a mínim!!!!
Les nits, a un hotel familiar (Turi Hotel). En Wilson (Güiuson :), el conserge, l´endemà em deixa el seu ordinador, i em convida a dinar del seu plat: arròs amb carn seca. Bo... muito bom!
Seguirem explicant...
2 comentaris:
Eiiiiiiiiiii, por fin alguien me hace caso...
Ese es nuestro Jep, triunfador como nunca y encima en Brasil. Se lo dije en el gtalk y se lo volveré a decir en persona q me encanta como se lo ha montado todo. Ayer le decía q no creo q la gente tiene algo especial allí y tampoco digo que no sea así, pero yo estoy seguro que el llega a ver a la gente tal y como la describe porque alrededor suyo se contagian de "josepismo", ese campo energético al que le acaba de mejorar la fuente de alimentación, vamos que se ha echo un upgrade y no hace falta hachear-le mucho para verlo porque lo emite por todos los puertos :))). Esperemos que nos haga una buena presentación de su nuevo kernel y sí ha creado ya este blog q aproveche la ocasión para actualizar el DNS ;), :)))))…
Mas fotos para la posteridad que se quedo atrapada por aquí y muchas experiencias pa contar, tio. Saludos desde el otro lado del la maldita pantalla. Un abrazo y PIENSA EN NOSOTROS (si es q podrás hacerlo allí :)))) a mi uno seguro q se me olvidaba incluso de hacer fotos….. aiiiiiiiiii llegara el día que pise yo tb esa bendita tierra :)))…..
Petru.
Mes carinyo i bona energia des de l'altra part del món.
Això convida al debat de qui és qui està en el cul del món ara!!!
Totalment d'acord amb l'observació ja feta per Petru, i com el nostre Jep sap, i així ho batega... com l'ECO, que rebs alló que emets...
Per aquí ja estan fetes les comandes de coses que demana la gent de Brazil! 6 amics coincideixen per unanimitat, 6 Brasilenyes, el meu germà 6 per ell sol, la seva dona una joguina d'aquestes que porten els uniformats de les fotos (no precisament la trompeta) allò que dispara i fa mal, amb 6 trets fa prou. La Marta vol uns 160kg de pedretes de la riba de les catarates per el seu jardí i la Neus... em fa vergonya dir el que demana la neus.
Per part meva ja m'està bé l'Eos de la foto, en qualsevol color sempre que sigui negre, encara que ja saps que les Pick Up han de portar el cocodril darrere, així que no barreixis els regals, o les brasilenyes tarades te les tornaràn (amics sibarites que es tenen).
Un petó i una abraçada molt gran des-de Girona... des-de Girona.
XXX
María
Publica un comentari a l'entrada