Avui (o ahir, ja ni ho sé), vaig sortir de São Borja cap a Porto Alegre. D´Alegre, res de res: les 6:30h del matí, mal temps.´Agafo el de les 9:00h a Florianópolis.
Em queda per visitar-la, i Curitiba. Serà un altre any, senyors, perquè m´he agafat
bitllet de tornada cap a casa, i surto a les 20:50 h cap a São Paulo, per arribar demà al matí! Faré les darreres compres, i divendres a la nit ja m´han convidat a una sessió de Pepe Rubianes, aviam si coincidim en alguns aspectes de la vida, jeje.
Descansin en pau les persones que han patit la desgràcia de l´accident aeri d´anit a São Paulo (a l´altre aeroport, que en té dos!). Jo torno des de Guarulos, fins a Amsterdam.
Ens veiem en el pròxim viatge!
dimecres, 18 de juliol del 2007
dimarts, 17 de juliol del 2007
Fotos d´Argentina
La posta de sol de San Ignacio Miní. Que no falti.
A l´hora de sopar, em demano una cervesa (Quilmes, por supuesto). Quina llàstima que només en tenien de litre! (bé, de 970 cc ;). De fons, la clàssica final de futbol Brasil-Argentina. Tres a zero.
Visita guiada, en argentí, a les ruïnes jesuítiques de San Ignacio. Molt bones explicacions, tot i que el guia a l´hora de parlar dels arbres... ehem ehem!
Una vista de les portes d´entrada a l´església
Això sí que són ruïnes... reconstruïdes, però.
La porta d´entrada a les ruïnes-ruïnes (o bosc amb quatre pedres) de Loreto.
Un llit de trèvols, temptador per estirar-s´hi a sobre.
La flora del lloc.
Una visió del bosc on es troben les ruïnes de Loreto. Preciós.
Aquí poso les fotos que ahir no es podien publicar.
A l´hora de sopar, em demano una cervesa (Quilmes, por supuesto). Quina llàstima que només en tenien de litre! (bé, de 970 cc ;). De fons, la clàssica final de futbol Brasil-Argentina. Tres a zero.
Visita guiada, en argentí, a les ruïnes jesuítiques de San Ignacio. Molt bones explicacions, tot i que el guia a l´hora de parlar dels arbres... ehem ehem!
Una vista de les portes d´entrada a l´església
Això sí que són ruïnes... reconstruïdes, però.
La porta d´entrada a les ruïnes-ruïnes (o bosc amb quatre pedres) de Loreto.
Un llit de trèvols, temptador per estirar-s´hi a sobre.
La flora del lloc.
Una visió del bosc on es troben les ruïnes de Loreto. Preciós.
Aquí poso les fotos que ahir no es podien publicar.
dilluns, 16 de juliol del 2007
16 de julio, zona argentina
Hola,
al final em deceideixo per anar a la part Argentina, a San Ignacio de Miní.
Vaig agafar un omnibus a Foç d`Iguaçu (Brasil) per arribar a Puerto Iguaçu (ja Argentina). Es diumenge i tot tancat! L'autobus 1 hora i mitja de retard. A la parada em dóna temps per conèixer una parella d`austríacs. Quan arribo a la frontera, com que porto la motxilla i m`estic un dia a Argentina, em fan baixar per passar pel control d'immigració brasiler. Segellen la sortida al passaport, i després m`espero a fora perquè passi un altre autobús que em reculli per arribar a Puerto Iguaçu. Mentre espero, m'ho passo bé fent el xorres, i em dóna per cantar la Heidi... sííííí, la Heidi! Serà culpa dels dos austríacs! Em recull el bus, i una estona després, un altre "pas" de la processó: duana Argentina. Marquen al passaport, passen la motxilla per la cinta, i tornem a pujar al bus. Arribo a Puerto a les 11:45h, i tic sort: a les 12:00h surt el minibús cap a San Ignacio... pago amb reals brasilers i em tornen el canvi en pesos. Són els que penso gastar-me el dia que tinc previst passar a l'Argentina. Pujo al minibus. ÉS UN D´AQUESTS QUE FAN TOOOOOOTES LES PARADES! Puja i baixa molta gent. Uns km abans d´arribar a destí, amb el bus ben ple, va i es punxa una roda. Dintre de les circumstàncies, el canvi de la roda, força ràpid.
Arribo i m'instal·lo a l'hotel. 30 pesos la noche en un "dormi". Era habitació de 5. Dues lliteres i un llit sol, més ample, que és el que trio, òbviament. Sembla que passaré la nit sol... mira que si es presenten quatre excursionistes sueques a mitja nit... que es fotin! Els tocarà lliteres! Jaja. Pel matí, la dutxa... freda (càstig diví per allò de les sueques, segur). Pel matí, pago l'estada (Visa NO: sort dels reals!) i visito les ruïnes de San Ignacio. Visita guiada. Molt bé i interessant (per un dia que vagis fent el "corderet" en grup, tampoc no fa mal). Amb la mateixa entrada es poden visitar tres ruïnes més. Em decideixo per Loreto. Bus. El guia de l'indret em mostra la maqueta del que va ser, i m'explica com "passejar-hi". Tot en ruïnes. El més interessant, arquitectònicament parlant, les letrines... les letrines, sí. Ara bé, un paratge preciós. Em recorda a la Fageda d'en Jordà, a Olot.
Per la tarda, bus cap a Posadas, i esperar fins les 17:30 el bus cap a Santo Tomé -on ara estic- on em diuen que el pròxim bus per a Sao Borja és demà a les 8:00 h de l´endemà. Així que he canviat reals brasilers a pesos on m'han indicat: a la benzinera. Ara ja puc passar la nit a algun lloc, i menjar alguna cosa calenta... i pagar els 2 pesos que segurament em costarà el fet d'haver-vos escrit això. Va lentíssim. No sé si podré pujar cap foto, avui.
al final em deceideixo per anar a la part Argentina, a San Ignacio de Miní.
Vaig agafar un omnibus a Foç d`Iguaçu (Brasil) per arribar a Puerto Iguaçu (ja Argentina). Es diumenge i tot tancat! L'autobus 1 hora i mitja de retard. A la parada em dóna temps per conèixer una parella d`austríacs. Quan arribo a la frontera, com que porto la motxilla i m`estic un dia a Argentina, em fan baixar per passar pel control d'immigració brasiler. Segellen la sortida al passaport, i després m`espero a fora perquè passi un altre autobús que em reculli per arribar a Puerto Iguaçu. Mentre espero, m'ho passo bé fent el xorres, i em dóna per cantar la Heidi... sííííí, la Heidi! Serà culpa dels dos austríacs! Em recull el bus, i una estona després, un altre "pas" de la processó: duana Argentina. Marquen al passaport, passen la motxilla per la cinta, i tornem a pujar al bus. Arribo a Puerto a les 11:45h, i tic sort: a les 12:00h surt el minibús cap a San Ignacio... pago amb reals brasilers i em tornen el canvi en pesos. Són els que penso gastar-me el dia que tinc previst passar a l'Argentina. Pujo al minibus. ÉS UN D´AQUESTS QUE FAN TOOOOOOTES LES PARADES! Puja i baixa molta gent. Uns km abans d´arribar a destí, amb el bus ben ple, va i es punxa una roda. Dintre de les circumstàncies, el canvi de la roda, força ràpid.
Arribo i m'instal·lo a l'hotel. 30 pesos la noche en un "dormi". Era habitació de 5. Dues lliteres i un llit sol, més ample, que és el que trio, òbviament. Sembla que passaré la nit sol... mira que si es presenten quatre excursionistes sueques a mitja nit... que es fotin! Els tocarà lliteres! Jaja. Pel matí, la dutxa... freda (càstig diví per allò de les sueques, segur). Pel matí, pago l'estada (Visa NO: sort dels reals!) i visito les ruïnes de San Ignacio. Visita guiada. Molt bé i interessant (per un dia que vagis fent el "corderet" en grup, tampoc no fa mal). Amb la mateixa entrada es poden visitar tres ruïnes més. Em decideixo per Loreto. Bus. El guia de l'indret em mostra la maqueta del que va ser, i m'explica com "passejar-hi". Tot en ruïnes. El més interessant, arquitectònicament parlant, les letrines... les letrines, sí. Ara bé, un paratge preciós. Em recorda a la Fageda d'en Jordà, a Olot.
Per la tarda, bus cap a Posadas, i esperar fins les 17:30 el bus cap a Santo Tomé -on ara estic- on em diuen que el pròxim bus per a Sao Borja és demà a les 8:00 h de l´endemà. Així que he canviat reals brasilers a pesos on m'han indicat: a la benzinera. Ara ja puc passar la nit a algun lloc, i menjar alguna cosa calenta... i pagar els 2 pesos que segurament em costarà el fet d'haver-vos escrit això. Va lentíssim. No sé si podré pujar cap foto, avui.
dissabte, 14 de juliol del 2007
Dissabte 14 - Catarates des del costat brasiler, i lloros
La part brasilera d´Iguaçú és més senzilla de visitar: no cal travessar la frontera. S´agafa l´autobús que passa pel davant del Mc Donalds, aquells escorxadors que tenen una gran i vistosa ema (M=matadero?) de color groc a fora. Hi hem anat la Priscila, l´Anna (una catalana que va arribar ahir, i ha marxat avui) i jo.
Només entrar al parc, ens comprem algun jersei, comprem les entrades. La proposta de l´Anna era fer-nos passar per argentins per pagar menys (recordo que és catalana :), però no cola (els habitants del "Mercosul" paguen menys). Pugem a un autocar d´aquells de dos pisos, que ens duu fins a l´inici del passeig.
Quan arribem a destí, descobrim alguna bestioleta de la fauna autòctona.
Anem baixant pel caminoi, i aquesta és la vista, amb una altra fauna "llunyana": turistes. Compte que alguns mosseguen!
Que maaaaaaco! Es veu l´arc de sant martí, i tot. Hem concordat tots tres que és millor visitar primer el costat argentí, per veure els llocs in situ, i després, des de Brasil, tenir la panoràmica general. És el contrari del que ens recomanà el guia.
Com era d´esperar, aigua a dojo... és aigua i no pas vodka com pensàvem.
El punt final del parc té un ascensor amb unes plataformes per veure de prop la catarata. Observeu el detall de l´estació meteorològica, i on es troba ubicat l´anemòmetre, ja-ja-ja.
Amb tanta aigua, crec que he vençut les meves pors i he expulsat una pedra del ronyó... la veieu?
Davant el parc, tenim un altre parc: el dels ocells (principalment lloros). Hi entrem. Nem bé: l´entrada 22 R$ (reals=reais). Li dic a la noia que ven entrades si per 22 reals inclou "frango" per menjar (frango=pollastre). Fa veure que no entén el meu excel.lent brasiler, i entro. :)
Més lloros. Algunes dels cartells de les gàbies indiquen que són espècies amenaçades. Que guapo! Veurem com els "putegen"! ...doncs no: no es veu res de violència amb animals. Són espècies amenaçades en extingir-se! Bah!
El tucan (tucano). Mola, eh? Com t´enganxi el dit, no mola tant.
Demà seguim. En principi, la meva intenció és baixar a San Ignacio, de "Misiones", on sembla que els jesuïtes, fa uns quants anyets, van fer de les seves amb els indígenes. A l´igual que les catarates, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Demà us dic si m´ho he cregut...
Només entrar al parc, ens comprem algun jersei, comprem les entrades. La proposta de l´Anna era fer-nos passar per argentins per pagar menys (recordo que és catalana :), però no cola (els habitants del "Mercosul" paguen menys). Pugem a un autocar d´aquells de dos pisos, que ens duu fins a l´inici del passeig.
Quan arribem a destí, descobrim alguna bestioleta de la fauna autòctona.
Anem baixant pel caminoi, i aquesta és la vista, amb una altra fauna "llunyana": turistes. Compte que alguns mosseguen!
Que maaaaaaco! Es veu l´arc de sant martí, i tot. Hem concordat tots tres que és millor visitar primer el costat argentí, per veure els llocs in situ, i després, des de Brasil, tenir la panoràmica general. És el contrari del que ens recomanà el guia.
Com era d´esperar, aigua a dojo... és aigua i no pas vodka com pensàvem.
El punt final del parc té un ascensor amb unes plataformes per veure de prop la catarata. Observeu el detall de l´estació meteorològica, i on es troba ubicat l´anemòmetre, ja-ja-ja.
Amb tanta aigua, crec que he vençut les meves pors i he expulsat una pedra del ronyó... la veieu?
Davant el parc, tenim un altre parc: el dels ocells (principalment lloros). Hi entrem. Nem bé: l´entrada 22 R$ (reals=reais). Li dic a la noia que ven entrades si per 22 reals inclou "frango" per menjar (frango=pollastre). Fa veure que no entén el meu excel.lent brasiler, i entro. :)
Més lloros. Algunes dels cartells de les gàbies indiquen que són espècies amenaçades. Que guapo! Veurem com els "putegen"! ...doncs no: no es veu res de violència amb animals. Són espècies amenaçades en extingir-se! Bah!
El tucan (tucano). Mola, eh? Com t´enganxi el dit, no mola tant.
Demà seguim. En principi, la meva intenció és baixar a San Ignacio, de "Misiones", on sembla que els jesuïtes, fa uns quants anyets, van fer de les seves amb els indígenes. A l´igual que les catarates, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Demà us dic si m´ho he cregut...
divendres, 13 de juliol del 2007
Iguaçu - Parc de l´Argentina
Aquest matí, divendres (a sexta feira), a les 8:30h ens recull el guia amb la furgoneta per anar a veure les catarates d´Iguaçu a la banda argentina. Viatjàvem dues angleses, dos coreans (aquests quatre només volien travessar la frontera), dos australians (pare i fill, aquest darrer d´11 anys), la Priscilla (una noia brasilera), el català (jo mateix), i en Ronnie (el guia).
Arribem a la frontera. Hi ha caravana. En Ronnie, tan tranquil, es posa al voral esquerre, i va tirant, a sac, saltant-se la cua pel morro: els polis el coneixen i ens deixen passar dels primers. M´explica que de vegades van a jugar a futbol i els porta amb la furgo -favor per favor, oi?- Hem d´esperar una estona a la frontera perquè un dels nois coreans havia llençat a les escombraries un paper d´entrada a Brasil! Multa. Fotem conya del tema. Ens acomiadem dels quatre que es quedaven i travessem la frontera. Arribem a un lloc per veure la unió dels dos rius que fan frontera dels tres països (Paraguai, Brasil i Argentina).
Després, cap al parc de les catarates on, òbviament, també ens saltem part de la cua de cotxes. :)
En Ronnie ens dóna les entrades, les instruccions per visitar el parc i, com que aquella nit havia dormit poc, diu que se´n va al cotxe a dormir, i que ens espera a la porta a les 18:00h.
Aquesta flor, molt estesa en aquesta zona, s´anomena "Maria sense vergonya" (Maria, Maria... :) perquè creix a tot arreu sense demanar permís...
El paradís de l´aigua.
Enmig del parc, hi ha una illa a la qual només s´hi arriba amb una barca (plan turista)
Val la pena, d´entrar a l´illa. Quines vistes!
Aquesta visió, resumida amb dues paraules: im pressionant!
Hi ha un trenet que et porta per dins el parc.
La vista des de les plataformes superiors.
I per acabar, el plat fort: la "Garganta del Diablo"... li deu fotre un mal la gola, al diable aquest!
El dia estava núvol, sí. El que es veu gris, són núvols. El que se sobreposa, més clar, que sembla un núvol blanc, NO és núvol: és el cúmul de gotes que es forma per la caigua de l´aigua per les catarates... tot i que tècnicament podríem dir-li núvol, oi?
Acabem la visita a les 17:30h. Vaig a la furgoneta a avisar a en Ronnie. Efectivament, me´l trobo somiant amb els angelets. Cap a casa!
Seeeeguirem informant!
Arribem a la frontera. Hi ha caravana. En Ronnie, tan tranquil, es posa al voral esquerre, i va tirant, a sac, saltant-se la cua pel morro: els polis el coneixen i ens deixen passar dels primers. M´explica que de vegades van a jugar a futbol i els porta amb la furgo -favor per favor, oi?- Hem d´esperar una estona a la frontera perquè un dels nois coreans havia llençat a les escombraries un paper d´entrada a Brasil! Multa. Fotem conya del tema. Ens acomiadem dels quatre que es quedaven i travessem la frontera. Arribem a un lloc per veure la unió dels dos rius que fan frontera dels tres països (Paraguai, Brasil i Argentina).
Després, cap al parc de les catarates on, òbviament, també ens saltem part de la cua de cotxes. :)
En Ronnie ens dóna les entrades, les instruccions per visitar el parc i, com que aquella nit havia dormit poc, diu que se´n va al cotxe a dormir, i que ens espera a la porta a les 18:00h.
Aquesta flor, molt estesa en aquesta zona, s´anomena "Maria sense vergonya" (Maria, Maria... :) perquè creix a tot arreu sense demanar permís...
El paradís de l´aigua.
Enmig del parc, hi ha una illa a la qual només s´hi arriba amb una barca (plan turista)
Val la pena, d´entrar a l´illa. Quines vistes!
Aquesta visió, resumida amb dues paraules: im pressionant!
Hi ha un trenet que et porta per dins el parc.
La vista des de les plataformes superiors.
I per acabar, el plat fort: la "Garganta del Diablo"... li deu fotre un mal la gola, al diable aquest!
El dia estava núvol, sí. El que es veu gris, són núvols. El que se sobreposa, més clar, que sembla un núvol blanc, NO és núvol: és el cúmul de gotes que es forma per la caigua de l´aigua per les catarates... tot i que tècnicament podríem dir-li núvol, oi?
Acabem la visita a les 17:30h. Vaig a la furgoneta a avisar a en Ronnie. Efectivament, me´l trobo somiant amb els angelets. Cap a casa!
Seeeeguirem informant!
dijous, 12 de juliol del 2007
12 de julho de 2007, quinta-feira (dijous)
Després de més de 15 hores nocturnes d´omnibus (han passat ràpid), i una horeta d´autobusos locals, ja estic instal.lat a l´alberg de joventut de Foz d´Iguaçu. Al final em trec el carnet d´alberguista perquè em surt a compte.
Plou. He anat a dinar al centre. Sort del Pere de Tàrrega que em va avisar que portés roba d´abric. He dinat calent a un buffet lliure a 2,99 Reais (1,20 Euros)!
La carn que et menges, va a part (uns 5 Euros per quilo), però si vas de vegetarià... jajaja
Demà al matí vaig a veure les catarates d´Iguaçu, entrant a la part argentina... PER FI!
Seguirem informant...
Plou. He anat a dinar al centre. Sort del Pere de Tàrrega que em va avisar que portés roba d´abric. He dinat calent a un buffet lliure a 2,99 Reais (1,20 Euros)!
La carn que et menges, va a part (uns 5 Euros per quilo), però si vas de vegetarià... jajaja
Demà al matí vaig a veure les catarates d´Iguaçu, entrant a la part argentina... PER FI!
Seguirem informant...
dimecres, 11 de juliol del 2007
Comença el teatre
Ara us faré un resum del dia del teatre, almenys és el meu concepte de jornada.
Aquí, els músics assajant per a l´endemà.
Aquesta foto era del vespre, tornant (és que és molt maca, i faltava!)
Aquí, sorprès per trobar-me la "casa da sogra"! Cap més comentari...
Em trobo en una plaça, a les 8 del matí (o abans, no recordo), la primera actuació teatral: homenatge a la revolució: issada de bandera, banda de música. una bona coreografia, sí.
El millor, la banda de música (i va en sèrio!). Un deu per al trompeta, el que anava sense partitures ni òsties (ho retiro). Un músic excel.lent. Vaig vibrar amb alguna peça del repertori.
Al vespre, a les 20:00 h, actuen els que vaig veure assajant el dia abans.
Una colla de nois i noies de la ciutat toquen tambors, coreografiats per un grup d´actors francesos.
El grup de francesos destacava, com sempre fan, per la seva vestimenta :). El nom del grup, previsible: "Les Tambours" :)
Els actors, penjats d´una grua, formant una mena de mòbil, i a dalt de tot, una noia fent trapezisme
Aquí, els músics assajant per a l´endemà.
Aquesta foto era del vespre, tornant (és que és molt maca, i faltava!)
Aquí, sorprès per trobar-me la "casa da sogra"! Cap més comentari...
Em trobo en una plaça, a les 8 del matí (o abans, no recordo), la primera actuació teatral: homenatge a la revolució: issada de bandera, banda de música. una bona coreografia, sí.
El millor, la banda de música (i va en sèrio!). Un deu per al trompeta, el que anava sense partitures ni òsties (ho retiro). Un músic excel.lent. Vaig vibrar amb alguna peça del repertori.
Al vespre, a les 20:00 h, actuen els que vaig veure assajant el dia abans.
Una colla de nois i noies de la ciutat toquen tambors, coreografiats per un grup d´actors francesos.
El grup de francesos destacava, com sempre fan, per la seva vestimenta :). El nom del grup, previsible: "Les Tambours" :)
Els actors, penjats d´una grua, formant una mena de mòbil, i a dalt de tot, una noia fent trapezisme
Subscriure's a:
Missatges (Atom)