Dissabte 14 - Catarates des del costat brasiler, i lloros

La part brasilera d´Iguaçú és més senzilla de visitar: no cal travessar la frontera. S´agafa l´autobús que passa pel davant del Mc Donalds, aquells escorxadors que tenen una gran i vistosa ema (M=matadero?) de color groc a fora. Hi hem anat la Priscila, l´Anna (una catalana que va arribar ahir, i ha marxat avui) i jo.
Només entrar al parc, ens comprem algun jersei, comprem les entrades. La proposta de l´Anna era fer-nos passar per argentins per pagar menys (recordo que és catalana :), però no cola (els habitants del "Mercosul" paguen menys). Pugem a un autocar d´aquells de dos pisos, que ens duu fins a l´inici del passeig.


Quan arribem a destí, descobrim alguna bestioleta de la fauna autòctona.

Anem baixant pel caminoi, i aquesta és la vista, amb una altra fauna "llunyana": turistes. Compte que alguns mosseguen!


Que maaaaaaco! Es veu l´arc de sant martí, i tot. Hem concordat tots tres que és millor visitar primer el costat argentí, per veure els llocs in situ, i després, des de Brasil, tenir la panoràmica general. És el contrari del que ens recomanà el guia.


Com era d´esperar, aigua a dojo... és aigua i no pas vodka com pensàvem.

El punt final del parc té un ascensor amb unes plataformes per veure de prop la catarata. Observeu el detall de l´estació meteorològica, i on es troba ubicat l´anemòmetre, ja-ja-ja.

Amb tanta aigua, crec que he vençut les meves pors i he expulsat una pedra del ronyó... la veieu?

Davant el parc, tenim un altre parc: el dels ocells (principalment lloros). Hi entrem. Nem bé: l´entrada 22 R$ (reals=reais). Li dic a la noia que ven entrades si per 22 reals inclou "frango" per menjar (frango=pollastre). Fa veure que no entén el meu excel.lent brasiler, i entro. :)


Més lloros. Algunes dels cartells de les gàbies indiquen que són espècies amenaçades. Que guapo! Veurem com els "putegen"! ...doncs no: no es veu res de violència amb animals. Són espècies amenaçades en extingir-se! Bah!


El tucan (tucano). Mola, eh? Com t´enganxi el dit, no mola tant.

Demà seguim. En principi, la meva intenció és baixar a San Ignacio, de "Misiones", on sembla que els jesuïtes, fa uns quants anyets, van fer de les seves amb els indígenes. A l´igual que les catarates, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Demà us dic si m´ho he cregut...